Consum de rosats

Ahir al vespre vam sopar d'amanides. Els nens van fer de nexe perquè quatre parelles ens ajuntéssim per fer un àpat informal. Uns varen portar meló amb pernil, els altres amanides de tomaca i burrata (espero haver-ho escrit més omenys bé) i nosaltres unes coques de recapte.

Vam obrir el primer bag in box de NON de la temporada, el rosat del vi A PUNT. És una proposta lleugera i fresca, amb aromes florals i post-gust de maduixeta. 11 graus d'alcohol. El resultat és que ens vam beure 3 litres de vi sense adonar-nos-en.

Els rosats del nostre territori tenen això: són amables acompanyants d'aquests àpats refrescants d'estiu.

més coses de la DO Montsant

Casualment (o menys), en aquest moment (acabem de fer la tertúlia de Les Presències del Vi a l'Ateneu) hi ha a la xarxa una forta presència de la DO Montsant.
El Ryan Opaz, de Catavino ha fet una estada per la zona i n'ha començat a fer algun comentari. En resum, i per a un públic internacional, a qui va dirigit el seu blog, adverteix que aquesta jove Denominació d'Origen és autònoma i interessant per sí mateixa. Suposo que després de les visites que feu a alguns cellers ens anirà sevint algunes píndoles vinícoles.
La Pilar Vidal, amb qui tinguérem el gust de compartir la tertúlia de l'Ateneu Barcelonès, també ha parlat de l'enfoc de la DO a la xarxa. Perquè el cert és dins l'univers vitivinícola català hi ha una certa activitat, i des del Montsant s'està apostant pels nous canals de comunicació: fa uns dies comentàrem la iniciativa de Cingles Blaus amb el codi QR. Ara la Denominació d'Origen, que actua com a paraigües, també s'hi ha apuntat, i de seguida, a les etiquetes del Consell Regulador hi haurà un codi que permetrà apropar la marca arreu, des de cada ampolla o envàs (la referència al vi A PUNT és lògica aquí).
Tots aquests detalls indiquen activitat. Sí, se'm dirà que parlo de màrketing, de comunicació i de qüestions laterals. És cert en aquest cas. Però també se n'ha de parlar. Sovint ens quedem amb una nota de tast, i també n'hem de parlar, del vi. Però segur que n'hem de parlar des de tots els punts de vista. També des del punt de vista cultural, entès aquest terme de forma àmplia, en tot allò que afecta a les persones de la zona, per entendre'n millor el valor i l'interès. Això és el que intentem a les tertúlies de l'Ateneu. I també des del punt de vista comercial. El René, dimarts al vespre, al palau del carrer Canuda de Barcelona insistí en la necessitat i l'oportunitat d'anar a ensenyar i a explicar els nostres vins, a Catalunya sobretot. Resulta que la crisi ens hi obligarà perquè fins ara, els clients de fora se'ns quedaven la major part de la producció, i potser és l'hora de començar a créixer a casa.
Bé, perdoneu la insistència però el cert és que la proximitat em fa tornar una mica sobre les idees d'aquests dies. el QUA, del vi A PUNT m'hi ajuda en aquest cas.

La confirmació del MONTSANT

Ahir al vespre vàrem assistir a un acte especial. Havíem anunciat la tertúlia de l'Ateneu sobre el Montsant amb un interrogant una mica inquietant. Teníem moltes preguntes per fer-nos, i totes apuntaven a l'originalitat del valor d'aquesta denominació administrativament tan jove.
La resposta és contundent. Després de quatre hores amb alguns dels protagonistes del territori sabem dues coses: primerament, que sí, que provablement el Montsant és un espai que encara està buscant-se a sí mateix, que encara està construint el seu propi relat, que encara està poc definit; però també, en segon lloc, que hi ha molta matèria prima, que si falta definició és perquè hi ha molts elements per integrar, hi ha molts valors a esprémer. I l'element indiscutiblement diferenciador és la FORÇA, l'ENERGIA i la IL·LUSIÓ. Al Montsant, la major part de les empreses vitivinícoles són de gent d'entre 30 i 40 anys. Són projectes de gent jove als quals s'albira un llarg recorregut. El reconeixement internacional, la història, i el terrer (sí, també) els avalen, i ells encarnen un salt en el valor.
En el decurs de la sessió d'ahir vàrem poder veure la reconversió d'una cooperativa com la del Masroig, una agrupació de socis que fa uns quants anys generava raïm per fer vi a doll i qua avui embotella prop de 500.000 ampolles amb un alt reconeixement als mercats. En vàrem tastar Les Sorts (Vinyes Velles), un vi emblemàtic que segons ens va explicar el Rafel Pinto, representa el canvi de mentalitat del celler. El Ricard Rofes, l'enòleg que fa 12 anys encapçalà el projecte, hagué de començar a fer entendre als 200 socis del Masroig que el raïm s'havia de seleccionar. Avui hi ha un poble al darrere, que veu orgullós com la cooperativa és una empresa potent amb una plantilla estable de 15 persones que obté reconeixement i que s'ha fet una marca.
Vàrem escoltar el discurs de la Sara Pérez i el René Barbier (fill). Tenen una visió (potser) privilegiada, perquè els seus pares respectius es varen "inventar" el Priorat modern, i han viscut molt de prop el seu desenvolupament. Venus La Universal, el celler de la Sara al qual fa tres anys que s'ha incorporat el René, per aportar-hi una visió més comercial (i pervertir-lo ens deien bromejant, introduïnt-hi la Garnatxa), és un projecte que encarna aquest esperit de recerca de la tipicitat de la zona: gent jove que a la vora de Falset, amb un sòl de sauló, arenós i permeable, fa deu anys, i encara sota la denominació de Tarragona (sub-zona de Falset) emprengueren un projecte de vinificació que unís tipicitat i personalitat. El Venus 2004 que vàrem tastar (creuen que els vins han de poder expressar.se al cap dels anys, per poder-nos oferir alguna cosa més que fruita i fusta) està composat per dues varietats reductives, la Carinyena autòctona i la Sirah forània però cada vegada més integrada. És l'aposta de la Sara, de qui ahir vàrem tornar a sentir que l'efecte reductor, més que un defecte és una característica que hem de saber llegir, perquè ens ofereix alguns valors a preservar en els vins importants.
I vàrem conèixer el Josep Maria Anguera, de Darmós, a la Ribera d'Ebre, a la zona baixa i càlida de la Deniominació d'Origen. El seu és un projecte d'una autenticitat frepant: és la primera generació que embotella unes carinyenes concentradíssimes que tenen entre 60 i 80 anys. El seu vi, L'Heravi criança 2006 és molt expressiu i manifesta un equilibri notable entre la frescor i la riquesa d'una fruita intensa, de sota-bosc i de regalèsies, molt típiques de la varietat.
Van ser quatre hores d'una conversa elèctrica, neguitosa, a moltes bandes. Entre els participants a la tertúlia hi havia la Pilar Vidal, l'autora d'un bloc de vins de referència. També se'ns presentà l'Eduard Barceló, un soci de l'ateneu que resultà ser el president del Centre d'Estudis del Priorat i originari del Masroig, precisament. Ens il·lustrà sobre toponímia i sobre aqueslls detalls de la història que han quedat empetitits pel seu caràcter de quotidians però que rescatats amb l'oportuna perspectiva ens ajuden a entendre el caràcter i el tarnannà d'una zona. Així mateix, ens parlà de la importància que havien tingut els vins dolços i la relació que hi havia hagut amb els comerciants francesos, que tradicionalment els havien vingut a comprar per vendre'ls amb les seves marques. Ens explicà l'estructura social que s'esdevingué llavors de la Desamortització de Mendizábal i l'arribada al camp d'una certa "aristocràcia" que influí en el desenvolupament econòmic de la zona. Parlàrem de la fil·loxera i de la tradició vitivinícola d'una Denominació que de manera natural, tal com ens explicava el gerent del Consell Regulador, el Gerard Amorós, el 2001 hagué d'escindir-se de la D.O. Tarragona de la que fins llavors era sub-zona.
Crec que el Toni Orensanz, el consultor de comunicació de la Denominació d'Origen, ho resumí bé amb una frase: el Montsant ha experimentat un canvi de mentalitat. I crec que hi hagué la percepció clara de la necessitqat de trobar un relat que permeti explicar als mercats l'especificitat d'aquests joves i enèrgics viticultors que ahir vàrem poder conèixer una mica més-

És el Montsant un Priorat assequible?

Hi ha entre aquestes dues denominacions d'origen vincles evidents, de proximitat i de tast, de tipicitat i de persones. També hi ha elements diferenciadors que, lluny de desmerèixer-ne cap de les dues, han estat identificats pel mercat.

La Denominació d'Origen Montsant va ser oficialment operativa el 2002. Fins a aquell moment, les vinyes que avui l'integren s'acollien a la denominació Tarragona (sub-zona de Falset).

La regió, pràcticament tota dins la comarca del Priorat, acull un important nombre de cooperatives històriques amb una producció d'entre 10 i 15 milions de Kgs. de raïm, i una quarantena de cellers independents. Entre uns i altres han posat al mercat una colla de vins entre els més ben valorats a escala global.

Quin és el motor de l'èxit dels vins de la D. O. Montsant?

Estava previst? S'estan acomplint les expectatives?

Està consolidada o estem parlant d'un valor emergent?

És el mercat interior prou coneixedor del producte que s'ofereix?

Quins són els reptes del conjunt de productors de la regió?

Aquestes preguntes ens les proposem per a la tertúlia que el pròxim dimarts, 30 de juny, obrirem a l'Ateneu Barcelonès. en el marc del cicle les presències del vi, que juntament amb el restaurant ATN i amb el suport de l'INCAVI organitza el vi A PUNT.

Comptarem amb els responsables del Consell Regulador i amb tres cellers representatius: Vinyes d'en Gabriel, de Darmós; Celler El Masroig, una de les cooperatives de referència; i Venus La Universal, dels reputadíssims René Barbier i Sara Pérez.

L’estructura dividirà la sessió en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia
El preu de la sessió completa és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

INNOVACIÓ per fer tornar el vi

Arrel de la presentació de l'estudi sobre el consum de vi entre els joves que ha dut a terme la consultora Synovate per a l'Observatorio Español del Mercado del Vino (OEMV), i en el marc de la 1a. jornada d'innovació del Debat de Vi, la setmana passada assitírem a un animat debat sobre el futur del vi. Les dades que l'estudi ofereix són rotundes: "només el 8 % dels joves beu vi amb regularitat"; i la mostra està contrastada. La discussió que s'obrí a la sala de l'Escola d'Enologia d'Espiells, a Sant Sadurní d'Anoya, fou sobre les causes d'aquesta desafecció dels joves, i sobretot sobre les estratègies de resposta.

El vi ha d'apropar-se als joves?

Tot i que sembla obvi, hi ha dubtes sobre el valor del negoci procendent dels joves, perquè sembla una tasca tremendament difícil i costosa, i perquè el discurs que exigeixen els joves podria erosionar la imatge actual del vi; i els representants del sector senten "vergonya" dels mètodes d'aproximació.

L'estudi, com la majoria dels que ens ofereix l'OEMV és interessant i ens indica que, malgrat les reticències expressades hauríem de fer alguna cosa. Les propostes del Debat de VI, amb la creació de Comunitats de Pràctica que es posaran en marxa aquest mateix estiu han de servir, entre altres coses, per superar el terreny de l'opinió personal en aquests debats eterns i passar a l'acció, per establir un marc de decisió que permeti abordar estratègies adequades de relació amb el mercat.

En aquesta jornada, a més, i a mode d'ilustració, vam poder veure la potència d'algunes eines de marcat caràcter innovador: la consultora tecnològica Itineràrium primer i l'agència de comunicació Somosene, juntament amb el celler Cingles Blaus de Montsant, ens ensenyaren la seva experiència amb els codis QR de dues dimensions.

Crec que tot plegat ens ha de servir per interpretar correctament les oportunitats que se'ns obren, perquè el vi ocupi un espai ente nosaltres, un objectiu del sector que hauríem de saber comunicar al mercat.

excés de fires

Fa temps que dono voltes a aquest problema: tenim un excés de fires de vi?
Sé que és una pregunta polèmica, però això és un bloc de notes i és lògic que me la faci.
Dissabte vaig passar per la fira de Reus Viu el Vi. Hi vaig anar a passejar, a saludar companys i a veure l'ambient. Em queia a prop de casa, és clar! Deixo dit a banda que fa un parell de mesos vaig rebre un correu electrònic de la Cambra de Comerç de Reus que em convidava a participar-hi i ho vaig refusar. Ho deixo dit a banda perquè les meves motivacions poden ser estrictament personals i qui sap si allunyades de les de la resta dels participants.
Vaig tenir la impressió que formalment quedava bé (un company de Bràfim em va expressar satisfacció per la qualitat de l'organització) i hi vaig veure una certa animació. Em va agradar l'estand de Vinum Selecció, els germans Gómez Domènech de Reus, que acollien a bona part dels cellers que representen. La imatge que donaven era moderna i professional, alhora que festiva. I després hi vaig veure una representació de la zona una mica heterogènia (cellers cooperatius al costat d'empreses comercialitzadores, cellers grans al costat de petits projectes familiars...) difícil de digerir. Se'm dirà que era la primera edició i que a poc a poc se n'anirà consolidant el model més interessant. Potser sí.
De moment, però, aquesta heterogeneïtat i la manca d'una orientació clara me'n fan qüestionar l'interès. De què serveix a un celler que s'esforça cada dia per estar present als punts de venda del territori anar a exposar a una fira genèrica i oberta al públic? Dic això perquè una fira ha de servir per vendre (originalment) o per promocionar-se. O és professional, i vénen els distribuïdors i els importadors d'arreu (llavors potser hi ha massa fires i s'hauria d'anar acordant la unificació), o és per al públic, perquè el consumidor pugui comprar. Però llavors, únicament tindrà sentit per a aquells productors que estan fora del circuit convencional, els que necessitin un espai firal per a vendre els seus vins directament.
Enguany vaig anar a Ampuis, a Côte-Rotie, a França, al costat de Lyon, a veure el mercat de vi de la regió. Té 80 anys d'història, i els petits cellers que hi exposen acaben venent, en tres dies, bona part de la seva producció, perquè ho tenen organitzat així, perquè aquell és el seu instrument comercial, i el públic ho sap. Hi havia gent de procedència llunyana que hi anava a comprar, i sortien del recinte amb 10 o 15 caixes. A l'entrada pagaves 8 € i et donaven una copa de tast. Era tot. Les relacions comercials entre el públic i els viticultors eren fluides: un èxit de fira, adequada a les necessitats.
Crec que hi ha masssa fires semblants, i em costa veure'n la necessitat. Amb qui competeix Reus Viu el Vi? Què millora? Quina necessitat resol? El cost d'aquesta mena de saraus és enorme. Compensa quantitativament i qualitativa?
Ja em perdonaran els que considerin que aquesta crítica és impertinent. A mi em sembla necessària i, en tot cas, m'agradaria veure-ho d'una altra manera, m'agradaria veure'n l'interès i la necessitat. M'agradaria, de fet, trobar motius per canviar d'opinió.

Vi de costellada

De les vedelles que el RAVELL ha rostit pels mercats de Barcelona durant aquest mes de juny i en les que El vi A PUNT hi ha sigut prou ben rebut n'he extret algunes conclusions. Però, quin és el marc d'aquesta bona receptivitat? Una costellada popular! Vaig comprovar que el públic, nombrós a l'Eixample, tant com a Horta o a Sant Martí o a Sant Gervasi, acceptava cordialment un got de vi del Montsant per acompanyar la Vedella dels Pirineus Catalans (IGP). Després hi havia fins i tot alguns ciutadans que se m'acostaven per interessar-se per l'origen del producte, però l'acceptació general m'ha interessat. Perquè sovint he constatat que un important percentatge del públic rebutja un tast de vi a "deshores".

Pel que es veu, una costellada va associada al vi: a ningú se li acut refusar-lo. és el que millor hi escau. A la vida quotidiana els productes de referència són uns altres, més moderns, més adaptats a les circumstàncies i el vi encaixa (mentalment) amb els menjars primitius.

Suposo que tot plegat indica la necessitat de construir un espai per la quotidianitat del vi.

Eus aquí algunes de les imatges que m'han fet arribar els comerciants de Barnavasi, l'associació de l'eix dels voltants del mercat de Sant Gervasi.



fotos Cristóbal Núñez (Barnavasi)

observatorio de vino

Ahir, tal com vaig anunciar, vaig ser amb els de Can Ravell a Sant Gervasi, perquè davant el mercat varen coure una altra vedella i nosaltres hi vàrem posar el vi A PUNT. Però això va ser al vespre. Ells, amb el Karlos Ibarrondo, el Lucas de Can Ravell i el Pitu hi eren des del matí, però l'animació popular s'esdevingué a partir de les set de la tarda, amb l'animal ja rostit i una enorme cua de ciutadans que omplien els jardinets que hi ha en aquell retomb del carrer Balmes de Barcelona.
Jo, al matí vaig anar a recollir comandes i a fer tasques comercials. Vaig veure'm amb la Mila, de Vino Camino, que venia a recollir-me unes mostres... Vaig anar a veure l'Aleix, de La Ribera, un establiment històric de la plaça Comerial. just davant del Born antic. Fa temps que amb el Joan Fornells li vàrem presentar la proposta. la va valorar molt bé i ara hem quedat per fer una degustació pels seus clients dimecres que vé. Fa il·lusió ensenyar el vi A PUNT a la concurrència d'aquesta botiga tan emblemàtica.
I després vaig anar a veure el Francesc, del Celler de la Boqueria. Feia dies que ho tenia pendent per diverses raons. La darrera vegada que hi havia passat anava amb pressa i ell tenia ple. Ahir, que jo anava més tranquil, hi vaig conèixer la l'Stefan i la Malena, de l'observatorio de vino. Ella em coneixia, d'aquest bloc, i del vi A PUNT, que segons què em va explicar, va descobrir a través del packaging (els camins són, sovint, inexcrutables). Passejant pel seu barri va ensopegar amb el despatx de Valmont Comunicación, i hi va veure la imatge del vi A PUNT.
La Malena és una especialista de la comunicació del vi i vàrem iniciar una discussió que segur que tindrà segona part. En tot cas, una descoberta interessant. Crec que estem d'acord en una cosa bàsica. El vi s'ha de comunicar, en múltiples direccions, i ho hem de veure com una inversió. Ella parla molt de les noves tecnologies, i fa propostes en aquest terreny. De fet, ahir al matí acompanyava l'Stefan per presentar L'Octubre de Cingles Blaus, un Montsant que ha innovat a l'etiqueta amb el codi QR, aquesta imatge de punts que es visualitza a través dels teléfons mòbils d'última generació. Em va dir que dimarts seria a la sessió del Debat de Vi de Sant Sadurní per presentar-ho i jo també hi seré...

avui, la vedella, a Sant Gervasi

Amb l'arribada del bon temps, i amb l'afany per contribuir a la dinamització del comerç de proximitat, els actes al carrer se succeeixen. Mercats de Barcelona, les associacions de comerciants de la capital i l'IGP Vedella dels Pirineus Catalans, amb l'ajuda de Can Ravell, estan oferint una festa popular itinerant. Fa tres setmanes rostiren un parell de vaques a la cruïlla de Girona amb Aragó, al costat del Mercat de la Concepció, l'àrea d'acció de Cor Eixample. La setmana passada en feren dues, també, una a Horta, i una altra a Sant Martí, a la plaça que es forma entre la Rambla Guipúscoa i el carrer Cantàbria. I avui toca a Sant Gervasi.

La imatge d'un animal d'aquestes dimensions (entre 200 i 3000 kgs.) estès damunt d'un llit de brases és impressionant, i atrau l'atenció dels vianants. Després de més de 12 hores de cocció (l'expert és el basc Karlos Ibarrondo), la bèstia està a punt i s'ofereix al públic a petites racions.

Jo hi poso el vi A PUNT i us hi convido. Aprofito l'ocasió, al costat del Josep Ravell, per donar-lo a conèixer.

el Qua dels amics

L'Albert, un amic, m'ha fet arribar una imatge d'una festa privada en la que queda constància de la presència del QUA. M'ha fet il·lusió rebre-la.

El text que acompanya la foto és senzill i suficient:

"La festa estava en el moment àlgid i el Qua quasi acabat, tot un èxit!
perdona per la qualitat (nul·la) de la imatge, entre la poca llum i el tremolor del pols..."

Concert entre tines i mànegues

Pels que sigueu per allà baix, avui al vespre hi ha un concert experimental al Celler del Masroig.

La setmana passada, mentre envasàvem, el bodeguer em va comentar que el divendres haúrien de dedicar-se a endreçar, perquè dissabte hi ha concert. En motiu de la Fira del Vi de Falset, al soterrani del celler s'hi oferí una exposició d'art contemporani, i els organitzadors, mentre feien els preparatius ensopegaren amb una jornada d'embotellat. Sembla que el soroll de la màquina i el dringar de les ampolles els suggerí alguna cosa i ho enrregistraren. Ara, avui, en el mateix marc, oferiran música en directe. Un experiment dels que acostumen a generar perplexitat als autóctons però que projecta el celler i el món del vi cap a segments socials que sovint en són molt lluny.

Apunts per una teoria del gust (1)

Dimarts i dimecres vaig envasar el 5è lot de QUA de l'anyada 2008 (L9153). Per allà al Baix Priorat hi ha molt de raïm de gran qualitat, i des de fa molt de temps. El vi ha estat sempre un ingredient de la dieta i de la cultura, i d'un temps ençà se'n fa de molt reconegut. És sabut. I en aquest marc, doncs, sovint, la gent del territori s'excusen de "saber-ne poc, de vi"; perquè darrerament s'han adonat que el llenguatge que s'usa als cellers ha evolucionat.
En un moment donat, dimecres, una noia que rondava per allà, la Neus, va apropar-se al dipòsit més pròxim a la màquina d'envasar, per veure el vi (devia tenir curiositat per conèixer l'aspecte del líquid que passava dels dipòsits a les bosses) i ens sorprengué amb to exclamatiu: "és bo aquest vi: fa olor de pega dolça".
Més enllà de l'encert de la descripció, que crec força reeixit (jo li trobo també molts tons de regalèsia), me n'interessà la frescor del comentari. El vi ha de ser bo, això ho hauríem d'exigir. Després els gustos s'eduquen, es formen, com el caràcter, i cadascú s'inclina per un estil; que pot variar en funció de les circumstàncies... Però la memòria aromàtica* i la del gust són inexcrutables i molt interessants quan ens assalten, quan ens sorprenen (a nosaltres mateixos), i ens condueixen cap a paisatges pròxims o llunyans, en el temps o en l'espai.
El vi és un d'aquests elements que ens transporta; i en el cas dels vins joves, sense envelliment, en els que necessàriament predominen els aromes primaris, de la fruita i la fermentació, el paisatge que se'ns apareix és extremadament directe (pueril?). M'agraden aquests assalts de la memòria honesta, poc intel·lectualitzada, i sense pretensions, sense ànim de pedanteria (de fatus i pedants n'hi ha casos com a cabassos!)

*sobre la teoria dels aromes recordo una conversa amb el Carles Pastrana, tot sopant al Vitis Vinífera 2009, en la que ens comentava les darreres investigacions que s'estan duent a terme en aquesta direcció, per estabir un codi aromàtic objectivable. Seria una restricció a la llicència poètica, a voltes excessiva.

Etiquetar en català

Ahir em va telefonar un botiguer de València interessant-se pel vi A PUNT i varem parlar dels diversos aspectes comercials a tenir en compte en aquestes circumstàncies, i fonamentalment de les qüestions logístiques i la comanda mínima perquè el cost del recader sigui assumible...
Després de tot plegat, i havent compartit la passió per un determinat estil de vins (en Lluís em lloà els nostres per la seva autenticitat quant a gust i a l'elecció varietal), vaig fer-li una pregunta relativament compromesa sobre l'idioma de l'etiquetatge. Desconec la sociologia real de València, però se'n senten a dir tantes coses que sento la necessitat de prendre precaucions comercials. A Catalunya, el vi A PUNT va tot en català, però ara n'hem imprès en castellà per enviar a un distribuïdor del País Basc on, de fet, haurem d'analitzar la conveniència d'envasar en euskera. I el cert és que els primers que vàrem enviar a Euskadi foren en català (eren els que teníem) i em van fer constar que el probelma era relatiu. Li vaig preguntar el meu interlocutor valencià si creia convenient que li enviéssim els envasos en castellà i em va dir que on ell tenia la botiga, al centre, hi havia un ambient prou catalanista, que podria admentre l'etiqueta en català. A recalcar el qualificatiu de catalanista enlloc del valencianista!
Coses de l'idioma. Què hi farem?

...Tot plegat m'ha fet recordar que pel desembre va sortir una publicació de l'ADEC amb una llista dels productors que envasen en català. La nostra absència em va cridar l'atenció i vaig enviar un e-mail a aquest organisme, del qual encara espero resposta!
Coses que passen. Què hi faem?

Les Vaques del RAVELL

Avui i demà serem al Mercat d'Horta i al Barri de Sant Martí de Barcelona, oferint el vi A PUNT per acompanyar les vaques (vedella dels Pirineus, IGP) que l'equip de Can Ravell, amb el Josep Ravell al capdavant i el Karlos Ibarrondo com a especialista de la cocció i el tall, rostiran al mig del carrer. Són uns esdeveniments populars de gamma alta que la Mantequeria del carrer Aragó està organitzant als barris per col·laborar amb els mercats.
Nosaltres ja hi varem posar el vi l'any passat, en les vaques que van coure a la cruïlla d'Aragó amb Girona, en motiu de la festa del comerç de Cor Eixample, i ara repetim.
És una bona ocasió per donar-nos a conèixer perquè l'espectacle atrau moltíssima gent, i la qualitat de la carn i del servei ens permet projectar-nos adequadament i de manera simpàtica.
Amb una mica de retard, en sóc conscient, convido avui a Horta, al costat del mercat, i demà a Sant Martí. Tothom hi serà benvingut.

L'Empordà vinícola té entusiasme

Una de les conclusions de la tertúlia d'ahir al vespr a l'Ateneu és que a la Denominació d'Origen Empordà hi ha molt d'entusiasme. El Joan Fabra, el David Molas, el Xavier Albertí, el Xavier Morera i l'Emili Esteve s'encarregaren de demostrar-nos que la il·lusió per fer de l'Empordà una regió vitivinícola de prestigi està garantida. Un detall: ens hi vàrem posar a quarts de nou i ens vam aixecar a la una. Varen portar molts vins; els blancs, els rosats, els negres, els joves i els criats,... i és clar, un dels signes de la comarca, els dolços, renovats, naturals, esplèndits. I potser amb uns quants vins ja n'hi hauria hagut prou per entendre'ls (a aquests nous viticultors, la majoria joves amb arrels a la terra i a la vinya), però ells haurien marxat intranquils, dubtant de la feina que venien a fer a Barcelona: necessitaven ensenyar-nos-ho tot, perquè n'estan contents.
Un dels objectius de l'Empordà com a Denominació d'Origen, ara que ja s'ha renovat i s'ha modernitzat (i que fins i tot s'ha desprès de la marca Costa Brava, potser massa unida a un turisme de platja que desconeix el vi), és entrar a Barcelona. Estan en aquest repte i quan en tenen la més mínima oportunitat, com ahir a Les preències del vi a l'Ateneu, hi posen tota la seva energia. I tot això, aquesta dificultat, les seves causes, la valoració dels propis vins per part de la societat gironina primer i catalana després, les estratègies de posicionament de la Denominació d'Origen, els models a seguir (entre el Priorat i el veïnatge de Banyuls), foren els assumptes que ens ocuparen en els trams més lliures de la tertúlia perquè val a dir que la gran quantitat de vins que ens presentaren ens ocupà una bona part de la jornada.
Dels vins, podem parlar d'un estil comú, inspirat per una voluntat inequívoca d'expresar tipicitat (clima, terreny i varietats). La Lledoner (així en diuen de la Garnatxa, per diferenciar-la del nom popular del vi dolç de la zona) predomina i fa la gran aportació de fruites mediterrànies, dolces i elegants. L'Oriol o el S'Alou de Vinyes dels Aspres i el Selecció de vinyes velles i el Masia Carreras de Martí Fabra en són uns bons exemples. També la vàrem trobar, a voltes complementada amb altres varietats típiques (com la carinyena o la granatxa roja) en els rosats i els negres d'Empordàlia, una unió de cooperatives que opera a Pau i a Vilajoïga i que ha permès modernitzar aquest segment del sector i oferir vins econòmics de gran qualitat. En els blancs vàrem gaudir amb la garnatxa de Vinyes dels Aspres (quan un cop obert, i havent-se desempallegat dels aromes de la bota, ens expressà frescor i longitud i fins una mineralitat amarga que obligava a la reflexió). També vàrem ser sorpresos, per exemple, amb una frescor seca i rotunda que ens oferí un vi curiós, el Flor d'Albera de Martí Fabra fet únicament de muscat. El blanc d'Empordàlia ens ensenyà l'altra varietat de la regió, la macabeu.
I se'ns feu tard. Entre tots convinguérem que els dolços, i a l'Empordà hi ha una tradició que convida a parlar-ne, els tastaríem amb els postres. Ens posàrem a sopar i entràrem en una fase més distesa i participativa. Me'n vaig anotar algunes idees. Quant a la preocupació per al promoció, el repte és, tal com apuntava al començament, sortir a l'exterior, i primer de tot a Barcelona. Això vol dir entrar a la distribució de la capital i convinar-ho amb una estratègia enoturística que segons què ens van explicar, està encara molt per fer. Però volen fer una proposta estrictament vinícola i diferenciada de la de la costa. Tanmateix, la gran tradició turística de la zona els ha dotat d'una infraestructura important i en l'àmbit de l'hostaleria compten amb una colla de prescriptors de primer nivell mundial. El Josep Roca s'hi ha implicat i comencen a notar-ne alguns efectes... I em quedo amb una referència que el Xavier Albertí, representant al Consell Regulador, feia del llibre del Jaume Ciurana que anava més o menys així: "l'Empordà té la poesia que necessita un gran vi per obtenir reconeixement popular..."
Gràcies per ensenyar-vos el que feu i per trasmetre'ns el vostre apassionament.

re-enamorar-se del vi

Ahir, tal com anunciava, vaig ser a la Terra Alta amb un amic i amb una gent de fora. I vaig tornar a convèncer-me, si calia, de què el vi ha de ser a la nostra taula de cada dia.
Una hora amb el Joaquín, el bodeguer de la Cooperativa de Gandesa (el Joan Maria, l'enòleg, s'havia agafat vacances per anar a Roma), tres hores amb el Mesies d'ecovitres, el celler ecològic de Villalba dels Arcs, i una estoneta amb el Josep Maria Anguera de l'Heravi de Vinyes d'en Gabriel de Darmós, al Montsant, me'n van donar els motius.
El Joaquín, que estava envasant, va deixar els companys i ens va fer un tomb pel celler. Se l'estima. Se n'estima les innovacions, la nova embotelladora, la darrera inversió que han fet, o el nou equip d'estabilització. Però també explica amb molt de detall el procés de selecció de verema, la clau del bon nivell que assoleixen els vins del celler de Gandesa. I així mateix, amb el mateix orgull, ensenya l'antic edifici, de César Martinell, aquesta "Catedral del Vi" considerada una de les meravelles de Catalunya i que, a més de constituir un monument arquitectònic sorprenent, és una mostra de la innovació tècnica aplicada a la vinificació de primers del segle XX. I allí, en un racó, té un dipòsit de 25.000 litres d'una mistela que causa molt bona impressió a tothom. Ell n'és l'encarregat i també n'està orgullós. Però el millor és que pot estar-ne!
Havent quedat amb el Mesies, haguérem de despedir-nos del Joaquín més d'hora del que tots hauríem volgut. A Villalba, ens esperaven a les dotze, amb una caixa de cireres (ecològiques, com tot el que fan, sense caire "calibre", però molt bones). I ens n'anàrem a veure les vinyes, les de la vall, els primers cabernets de la zona, els cabernets emparrats, i les garnatxes i el morienillo de la Magdalena. Pel Mesies la vinya i la feina d'interpretació de la planta i de la seva adaptació és el més important. A primers dels noranta s'imbuí de la ideologia ecològica i ara ja n'és un representant important. Ell i les seves vinyes són una demostració d'èxit d'un model de viticultura que en el fons reivindica una manera de fer antiga i lenta de contacte amb les plantes, per conèixer-les i adaptar-s'hi segons les necessitats que van manifestant. Dues hores a la vinya i una estona de tast al petit celler que tenen sota casa seva, amb el Josep Valiente, l'enòleg que l'ajuda i que sempre que pot s'afegeix a les tasques de promoció dels vins: l'Aspirall (un jove de garnatxes de vint anys), el Catxap, un vi que passa entre 4 i 8 mesos a les botes i que incorpora les garnatxes, les carinyenes, el sirah i el cabernet, expressa maduresa de fruita i és llaminer; i el Gran Gotanya, on predomina una garnatxa vella de forta concentració i d'una finura i una acidesa rellevants. Vam xerrar, vam tastar de les tines, vam tastar les ampolles de l'anyada 2006, i vam baixar al soterrani a tastar les botes que guarden els vins del 2007 i del 2008 en fase monovarietal. Tampoc hauríem marxat, però eren les tres de la tarda i patíem per trobar algun lloc obert per anar a dinar. L'expectativa era baixa. Ens recomanaren que anéssim al "moderno" (l'únic del poble?) i férem un descobriment. Resultà ser el restaurant guardonat amb el tercer premi del Carta Vi d'enguany (les millors cartes de vins de Catalunya) i, però, sobretot, m'impressionà la bona disposició i encara més la cuina que ens oferiren (a les quatre de la tarda vam repetir de conill!!).
De tornada, i havent-se fet tard, varem haver de renunciar a la visita al Viver d'empreses vitivinícoles de Barberà de la Conca (ho farem un altre dia), però passàrem a saludar el Josep Maria Anguera a Darmós. El vam trobar lligant ceps de sirah, a una vinya jove que ha plantat al costat del celler. Una vegada més, vam tastar l'Heravi i la seva carinyena concentrada. Impressionant.
El viatge de tornada tranquil: les carreteres eren buides. El personal estava preparant-se per veure un apassionant partit de futbol que va acabar bé.
El resum del dia va ser la passió que ens van transmetre tots els nostres amfitrions. Sense grans reconeixements (algun dia els haurien d'acabar tenint) fan allò que els agrada: treballar pel vi, uns al celler i els altres a la vinya, o al celler i a la vinya; i al cap d'unes hores se t'encomana i entens el vi com un element que ens és propi i pròxim.

amunt i avall: Terra Alta, Conca, Eixample, Horta...

Demà cap a Gandesa, a Villalba... (l'extrem sud del país) i després a fer una mica de feina a l'Alt Camp i a la Conca. També he d'anar a Valls i a Tarragona.
Hi ha una gent que volen conèixer vins de la Terra Alta i de Tarragona.
Al vespre, quan arribem, tot estarà tranquil. Hi ha un partit de futbol que atrau tothom!
Avui he anat a veure el Josep Ravell. Per xerrar una mica de la festa de dissabte passat. Va coure un parell de vaques a la cantonada del carrer Aragó/Girona de Barcelona. Una la va repartir pels assistents a la fira l'Eixample Dret. L'altra la vam degustar en un sopar en el que es va servir un salmorejo de primer, vaca dels pirineus de segon, i postres de Bubo. El vi era A PUNT. Fou un sopar popular, sí, però si la vaixella hagués estat a l'alçada de les viandes, hauria estat un acte surrealista: allí, al mig del carrer, el servei de la Mantequeria Ravell el convertí en un acte gastronòmic seriós.
He anat a can Ravell perquè el Josep em va animar a participar, juntament amb ell, a les pròximes "performances" que ha de fer als barris de Barcelona. El dia 6 a Horta, el dia 7 a Sant Martí, i el dia 10 a Sant Gerasi. I com que això s'ha d'aprofitar... li he demanat que em recomanés algun establiment per anar a presentar el vi A PUNT. M'ha dit que anés a veure la Maria Àngels Ventura i la Natàlia Gaig, de la botiga GAIG VENTURA del carrer Tajo, i ja hi he anat. Són molt maques, mare i filla. m'ha agradat conèixer-les. Tenen una botiga de menjar per endur al capdamunt del passeig Maragall.
Un dia intens.

un article a l'AVUI

La referència a un article que avui signo a Vadevi, el dirai de vins digital de l'AVUI, més qyue autobombo és una oportunitat per respondre aquí, en petit comitè i per tant amb absoluta llibertat i familiaritat els comentaris que allí es facin, per explicar-me "entre nosaltres". Crec que s'escau més aquí.
Hi ha una sèrie de preguntes que m'assalten constantment, perquè crec que la seva resposta ens podria ajudar a fer tornar el vi a la nostra taula de cada dia. El vi A PUNT vol donar una opció per a aquest propòsit, però la qüestió central és sociològica: PER QUÈ N'HA MARXAT EL VI DE LA NOSTRA QUOTIDIANITAT?
Hi ha una Berta que aquest matí ha opinat sobre la diferència entre el vi i la cervesa. Discrepo d'aquesta visió segons la qual el vi està en inferioritat de condicions perquè és cultura. Crec que la cultura ho és tot. Sé molt poc de música, però m'interessa. Estic segur que els que hi entenen més que jo en gaudeixen d'una altra manera. I encara, les mateixes melodies que uns escolten al Liceu i que jo sento a la ràdio del cotxe, altres les tenen incorporades al seu teléfon mòbil.
Per què el consum de vi ha de circumscriure's a un espai estret?
Crec que ens falta comunicació, en quantitat i en qualitat.

tertúlies a l'Ateneu (5)

Un representant indiscutible de l'Empordà, Josep Pla, ens expressa un cert dolor quan es refereix als canvis que ha experimentat el seu país. Quan ell arribà al món, el 1897, "... era de vinyes i oliveres. Segurament era molt bonic. Era una botànica antiga i meravellosa. Un prodigi total." Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX, i justament a través de l'Empordà, el nostre país recepcionà de França la plaga de la Fil·loxera, que provocà una crisi socio-econòmica definitiva. La necessària emigració de la gent del camp representà una modificació del paisatge i la paulatina substitució de la vinya. El cultiu, i el vi com a derivat, deixaren de tenir un paper preeminent en un territori que l'havia vist arribar a la Península Ibèrica 2500 anys endarrere.

Convertit en un espai de gran atractiu paisatgístic i cultural, avui, l'Empordà és una marca que en qüestions de vi lluita per consolidar una tipicitat marcada per un terreny específic i per un clima encara més característic, el de l'extremisme de la Tramuntana.

Allunyada del cultiu de la vinya, aquesta terra hagué de reinventar-se i si hi ha una activitat que l'ha catapultat a la globalitat és el turisme. Aquesta Costa Brava que fa ben poc que ha desaparegut del nom de la Denominació d'Origen, ha ajudat a situar el territori al mapa mundi. Aquesta Costa Brava ha generat, també, un desenvolupament de la indústria hotelera i de la gastronomia.

En la tertúlia que obrirem dijous vinent a l'Ateneu parlarem de totes aquestes qüestions: del pes de la vinya i el vi en la cultura de l'Empordà; preguntarem als representants del Consell Regulador i als propis elaboradors el sentit d'aquest allunyament de la marca Costa Brava; i reflexionarem sobre el paper del sumiller en una regió en la que hi ha una alta densitat de restaurants d'alta reputació. Tot plegat per entendre l'especificitat i el valor de la Denominació d'Origen Empordà i els seus anhels: quina és l'estratègia de desenvolupament de la D.O.? Quin és el tamany dels cellers? On es dirigeixen? Quin és el mercat objectiu de referència?

Comptarem amb els cellers Martí Fabra, Empordàlia i Vinyes dels Aspres.

Com sempre, a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI, tot xerrant, procurarem aprendre una mica més a conèixer el país, a través d'una aproximació lliure i distesa, amb l'ajuda dels protagonistes del territori.

L’estructura dividirà les sessions en dues parts:

20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)

21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament

El preu de les sessions completes és de 27 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

restaurantateneu@restaurantateneu.es

Als teléfons 933185238 o 625408974

O al mateix restaurant de l’Ateneu

L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

Degustació a la Xarcuteria Redón

En aquesta llista d'anuncis de les properes degustacions del vi A PUNT que ara, amb el bon temps, sovintegen, demà serem a la xarcuteria Redón, de la cruïlla de Balmes amb Rosselló, de la ciutat de Barcelona. De tant en tant ho fem, i sempre hi som molt ben rebuts, tant per la família Redón com per la seva clientela. És una botiga molt concorreguda: el caràcter de l'establiment ha permès els ha permès agunatar més de tres anys d'obres de l'intercanviador del metro de Provença.

Fira Modernista de l'Eixample

I al vespre, dissabte, serem a la Fira Modernista de l'Eixample de Barcelona. Com l'any passat, l'associació de comerciants de Cor Eixample ens ha convidat a participar en els actes que es duran a terme a partir de demà i durant tot el cap de setmana al carrer Girona, entre Aragó i Diagonal.

Enguany ens ha coincidit amb altres compromisos i només serem a l'acte que organitza la Mantequeria Ravell: durant tot el dia, a la cantonada d'Aragó amb Girona couran un parell de vaques senceres, a la brasa, que se serviran al públic a partir de les 8 del vespre. Noslatres hi posarem una mica del vi A PUNT. I després també n'hi haurà pel sopar que els veïns i els comerciants compartiran al carrer.

Degustació a Cuniària de Tarragona

Dissabte serem a Tarragona, al carrer Unió, a la botiga de menjars de Cuinària, un establiment vinculat al grup Cal Blay, que ofereix menjar per endur i serveis de càtering.

Clot de les Eres

Clot de les Eres és el primer vi d'un amic, i estava esperant a tenir-ne unes fotografies per presentar-lo però aquest matí m'he vist impulsat a parlar-ne a resultes d'una pregunta de l'Àlex Duran a la xarxa de Somni sobre la sempre polèmica discussió sobre les varietats autòctones. Ho reprodueixo (i quan tingui les fotos ja en faré una altra entrada i una nota de tast):
Jo, tal com diu l'Àlex, sóc dels que massa vegades m'he apuntat a la defensa de les varietats autòctones amb els exessos que això comporta. Dissabte passat, per exemple, va venir a veure'm un amic per tastar el seu vi. És un enòleg amb una trajectòria interessant però sempre ha treballat a altres cellers i feia dies que m'anava al darrera per tastar el seu Merlot del Clot de les Eres. He de reconèixer que l'apreci que ens tenim em va predisposar positivament. Altrament, si n'hagués desconegut el productor, provablement hauria menystingut un vi de la Conca de Barberà fet de Merlot. És un prejudici que tinc incorporat. El resultat fou la descoberta d'un vi molt ben fet, molt equilibrat i amb molta personalitat. Seguiré de prop l'aventura del Carles Figueras per adhesió personal però també perquè el seu primer vi ja m'ha convençut molt. I és un Merlot de la Conca de Barberà.

Fonda Gaig: cuina catalana

Espero anar-hi algun dia. He vist actuar el senyor Carles Gaig (a la fira de Batea de l'any passat, per exemple), i m'agradarà passar per casa seva,. Hi ha una colla de cuiners mediàtics (el Fermí Puig, del Drolma, però de l'espai cuinetes del Món a Rac1, ha obert fa uns mesos el Petit Comitè al Passatge de la Concepció) que han obert establiments significativament més assequibles que els que encapçalen amb més reconeixement, i que pretesament ofereixen cuina catalana, indicant amb aquest gest, explícitament i implícita, que hi ha dèficit en aquest sentit. Resulta estrany? Semblaria que la societat catalana hauria perdut la seva identitat gastronòmica.
En tot cas, un amic d'aquestes batalles em va comentar fa uns dies que havia anat a dinar a la Fond Gaig i que el va sorprendre el gran nombre de taules en les que aquesta cuina catalana es remullava amb Coca-Cola.

Celler de la Boqueria

Ahir em vaig reunir amb la Chelo i el Xavi, del portal del Celler de la Boqueria.Volen aportar el coneixement acumulat a l'establiment que la seva família té obert al costat del carismàtic mercat de Barcelona en la seva botiga on-line. Treballaran per consolidar-se com un punt de referència a la xarxa. Com ho faran? D'això parlàrem, tot dinant (per dir-ho d'alguna manera) a la Rambla del Poble Nou.
D'entrada, i coneixedors com són del món d'internet, volen aportar valor a un sistema de venda extremadament canviant i que es troba en fase de creixement. La seva pàgina és nova i en aquest moment està acabant de consolidar els continguts.
Crec que un dels elements a destacar-ne és la proposta de "maridatge" per als vins que s'hi poden comprar. És una informació que facilita la decisió d'un hipotètic usuari (lliure-navegant), que hauria ensopegat amb l'oferta de la botiga. És una manera d'aproximar el vi al públic profà, que necessita elements de suport per prendre una decisió de compra a distància. Felicito aquesta iniciativa que indica una visió desacomplexada i pràctica del vi, sense que això hagi d'implicar una minusvaloració del producte. Crec que la informació de maridatge pot anar acompanyada d'un catàleg de descripció de les característiques del vi, tant les tècniques com les organolèptiques, així com la informació cultural d'acompanyament: la informació sobre l'origen i la zona de producció, i fins i tot el relat més emolcional, vinculat a les persones. Tot plegat forma un catàleg de dades que poden ajudar a un client, des de casa seva, sigui on sigui, a conèixer un producte i decidir-se a comprar-lo.
I ens acabarem sorprenent de l'amplitud del mapa dels nostres clients.
Espero que els vagi molt bé. Jo els he ofert el vi A PUNT i espero que aviat estarà disponible per als seus usuaris.

definició de cuina catalana

He llegit una definició de l'especificitat d'una ciuna, per fer referència a la catalana, que em sembla que resol bé aquesta qüestió que sovint ens inquieta, el de la identitat cultural a través de la cuina:
"Fent un símil amb la llengua, podríem dir que per tal de diferenciar qualsevol sistema culinari –i el català ho és– cal parlar de gramàtica, més que de mots; és a dir, cal parlar de bases, salses, gustos, colors i combinacions, més que de plats. Aquests poden ser fàcilment intercanviables; la gramàtica és una estructura única".
Ho he trobat a la pàgina de l'Òmnium Cultural; és una entrada del magnífic Jaume Fàbrega, i crec que ens parla de la manera de fer.

RABASSA MORTA

Aquestes ratlles són per recomanar un llibre que fa alguns dies que he llegit i que parla de coses del camp i de la vinya. Rabassa Morta és una novel·la tràgica que se situa en un poble del Camp de Tarragona cap a les darreries del segle XIX. Entre les virtuts que descobrim a l'Anselm Aguadé en aquesta primera aventura literària que ha publicat a Cossetània, hi ha un lèxic que es va perdent i que ens ajuda a aproximar-nos a un món que reconeixem. Però la capacitat que demostra en l'art d'interessar-nos i de fer-nos entrar a l'acció va molt més enllà. A través d'una sèrie de personatges arquetípics i de les seves interaccions ens parla d'un procés social importantíssim, el final d'una estructura quasi feudal i l'ingrès a una nova manera de veure el món.

Som en el context de la Revolució Industrial, i a Catalunya es fa notar. Les colònies fabrils s'han instal·lat al curs dels rius i a les grans ciutats, i han generat un nou ordre social, amb l'aparició de les classes obreres. Al camp les coses fan el seu curs, diferent i molt més lent. Les estructures socials són més sòlides i els canvis imperceptibles. Però hi ha un paràsit que ho canviarà tot: la fil·loxera serà l'excusa de la modificació dels antics contractes de conrreu que, de caràcter emfitèutic com la Rabassa Morta, lligaven l'amo i el rabassaire de per vida. La plaga que vingué de França, i que durant una dècada proporcionà prosperitat al camp català per l'efecte d'avantatge comercial, vingué a canviar el pas.

L'Anselm Aguadé ens retrata aquest canvi del tombant de segle amb una gràcia indiscutible: el Daniel, un pagès humil d'una enorme força literària, com a centre de l'acció és la víctima d'un destí. La novel·la es tanca en un precipici (o en una albada, segons es vulgui veure). Està clar que la convulsió fou terrible i que les coses mai més serien iguals. El camp visqué una transformació radical que, a través de la lluita pel dret a la propietat trastocaria les estructures i les institucions de la nostra societat per sempre més.

Es podrà discutir la importància històrica d'uns fets o d'uns altres. La literatura però, de fet, serveix per això, per endinsar-nos en els matisos, en aquelles imatges evocadores que ens ajuden a entendre'ns més i millor.

Felicitats Anselm per aquest retrat del nostre camp, que amb les seves contradiccions però també amb la seva sedimentació, és com una mena de reserva espiritual que ens orienta.

agraïment al Toni Falgueras

Dissabte passat vàrem ser a la festa de comerç al carrer del barri de Sants de Barcelona, convidats pel Celler de Gelida. Com ara fa un any, en ocasió d'aquesta jornada comercial, vàrem oferir el vi A PUNT als ciutadans que varen acostar-se a la parada. El Toni Falgueras em va trucar per preguntar-me si hi volia participar. Per nosaltres és un honor. Cada dia sortim a explicar la nostra proposta de recuperació de l'ús del vi en els àpats quotidians a través d'una fórmula que uneix tipicitat (origen) i usabilitat (envàs). Però l'oportunitat de fer-ho des del Celler de Gelida, un establiment obert des de 1895, amb cinc generacions al darrere, que ha viscut l'evolució del vi al nostre país, és un regal que vull agrair des d'aquí.
Fa un parell d'anys, el Toni Falgueras fou entrevistat pel Ramon Vendrell a El Periódico de Catalunya (en motiu de la Medalla del Mèrit Agrícola de l'Estat Francès) i explicava, entre altres coses, que "el vi a doll que servien antigament era el fruit d'una selecció exigent; es dedicaven a recórrer a el Priorat i la Terra Alta de cap a peus. Al barri hi havia molta competència, i el que tenia el millor vi, al millor preu, era el que tenia més clients". Potser per això, el Toni Falgueras, que té integrada aquesta història, i que de la mateixa manera que afina els millors vins del món per a servir-los als clients d'aquí i d'arreu, manté els peus a terra i continua considerant un espai per als vins econòmics de qualitat, per al consum quotidià del que és hereu. Quan vaig arribar al carrer Vallespir, dissabte al matí, em vaig trobar amb el Toni, L'Esther, el Matias, el Pere, El Ferran i la Maria, tots enfeinats, muntant la paradeta del carrer. El Toni guardava els cartells de l'any passat que feien al·lusió al vi A PUNT com "el vi a doll del segle XXI". L'eslògan feu acostar molta gent, que encuriosida preguntava i tastava uns vins joves, autèntics... i de pas descobrien un envàs (el bag in box) encara molt desconegut. Una tasca divulgativa imprescindible, en una parada en la que el carro d'un bocoi que els avis i els besavis del Toni fein servir per baixar vi del Penedès completava la decoració.
Vaig passar una jornada molt agradable! En família!

Vins i Platillos

Em permeto la llicència de recomanar un nou establiment. Vins i Platillos és un espai gastronòmic popular ubicat al cor de Barcelona.
Té producte, de primera classe i ben tractat (en pernil té Joselito, per exemple); té ubicació (cantonada de Gran Via - Bruc); i té tracte. Jo vaig passar-hi divendres al vespre, perquè m'havien advertit que ha escollit el QUA per a servir a copes. Volia presentar-me i agrair-li-ho. Em vaig trobar amb una persona que va venir a rebre'm amb entusiasme. El Toni, un xicot que encomana el seu compromís de servei, es convertirà, es nota, en un nou fanal al mapa de les recomanacions. Ja tindrem ocasió de confirmar-ho.

El conglomerat lleidetà

Fa dies que tenia pendent escriure quatre notes sobre la tertúlia que vàrem fer a l'Ateneu al voltant de la Denominació d'Origen Costers del Segre.
El primer que em vé és un bon regust de boca. Fa dies, pel mig he tingut una setmana plena d'activitats, amb la Fira de Falset, la quarta envasada de QUA... però en tinc una idea clara: érem prop de vint persones que, lliurement, i a propòsit dels vins de les terres de Lleida, vàrem discutir de moltes de les coses que hi ha amagades en el món del vi, i se'ns va escórrer el temps.
El Xavi Ayala (el podeu llegir setmanalment a El Segre i al bloc que ha obert per recollir els seus comentaris de vins), un sumiller lleidatà format al Celler de Can Roca que s'ha erigit en representant dels vins de Lleida centrà el debat en un punt interessant: "som molt joves pel que fa a l'etiqueta de qualitat" digué en referència a la pròpia denominació d'origen; però de seguida ens adonàrem de la potència d'aquest comentari, perquè si bé caldria matisar per cada cas, la visió d'un sector que acaba d'arribar pot ajudar-nos a entendre algunes de les respostes del mercat, encara molt reticent a la proposta de molts dels vins catalans.
En Patri Morillo, viticultor que assistí a la tertúlia en representació del celler Vinya de l'Hereu insistí en aquesta mirada de Costers del Segre com un conglomerat jove, en definició. Hi ha un terrer, sobretot pel que fa a la cultura: "es pot veure com una recuperació de la tradició de fer-se el propi vi, que antigament es feia a les cases". A les terres de Lleida, aquestes que fan frontera amb l'Estat espanyol, les de la poma, la boira i la neu, el vi és tant antic com a la resta del territori, però l'elaboració professionalitzada és un fet modern. Tal com ens va explicar la Rocío, la secretaria del Consell Regulador, l'impuls per la crea´ció de la Denominació d'Origen el donà RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, per necessitat pròpia. La resta de cellers eren cooperatives que produien el vi del consum de la zona, fonamentalment. Avui les cooperatives han anat perdent pes, fins i tot n'han desaparegut moltes, i s'han obert molts petits cellers, familiars i moderns, que volen fer-se un lloc en el panorama local i global. El cas de Mas Blanch i Jové és un d'aquests exemples. La Sara Jové presenta el seu projecte com un homenatge familiar als avis, que sempre s'havien fet el vi i havien estimat aquesta terra seca i alta de la Pobla de Cérvoles. Vàrem tastar el seu Saó Expressiu, un vi fi i modern molt ben puntuat.
De Vinya de l'Hereu, de la zona d'Artesa, vàrem tastar el Flor de Grealó, un vi de forta personalitat, amb un fort post-gust d'oliva negra, i el Petit Grealó, una joia senzilla i canviant segons l'anyada, que vol recuperar la visió del "vi de poble", el producte que resulta de la vinificació de tots els raïms de la finca, aprofitant-ho tot, segons una concepció rústica i autèntica del vi. Em va captivar rotundament.
La Denominació d'Origen Costers del Segre dóna cobertura a un territori molt ampli, jove en el mercat del vi, composat per un conjunt d'illes, set sub-zones que alguns preveuen que tard o d'hora reclamaran la seva pròpia tipicitat. A Lleida, que és molt gran, des de les Garrigues fins al Pirineu, hi ha molts sòls i això permetrà diferenciar terrers. Quant a les varietats, un dels temes que sempre surten, i més si es compta (com era el cas) amb la presència del senyor Manuel Duran, vàrem repassar el catàleg autòcton, amb la garnatxa com a màxim exponent. Però l'agenda de Costers del Segre és una altra. És una denominació jove que s'està construint amb molta llibertat i professionalitat, i amb un ull obert al món, en sentit global.
A les dotze de la nit, dimecres passat, aixecàvem una tertúlia rica, en la que les aportacions de màxim nivell tècnic i les discussions sobre la importància de l'elecció de determinats clons per aproximar-se a paràmetres acceptables de tipicitat van fer-se amenes a un públic heterogeni que va gaudir del vi i de la conversa. Em quedo amb una frase final del Xavi Ayala reivindicant el pas per boca, perque "el vi s'ha de beure". En referència a les habituals i interminables discussions sobre l'impacte aromàtic.

degustació a La Castafiore i al Celler de Gelida

Amb l'arribada del bon temps creix la disposició dels botiguers per oferir tastets i degustacions. Avui a la tarda serem a La Castafiore, un botiga on predomina una selecció de productes italiajns i els formatges i que és al carrer Aribau de Barcelona, just quan s'ha creuat Aragó. És un establiment especial, on els raviolis, confeccionats per en Fèlix Martínez a l'obrador interior, ens fan descobrir una altra dimenció de la pasta

Demà, durant tot el dia, serem al carrer Vallespir, al Celler de Gelida. Fan una jornada de comerç al carrer, per potenciar els eixos comercials. L'any passat ja hi vàrem ser i la pròpia animació del barri de Sants, sumada a l'arrelament de l'establiment del Toni Falgueras, amb més de cent anys a l'esquena, fou una bona empenta pel vi A PUNT, que el públic interpretava com la substitució del vi a doll del segle XXI.

repàs de la fira de Falset

Després d'uns quants dies allunyat de la xarxa, reapareixo per deixar constància de la 14ena. fira del vi de Falset.
Ja ho vaig anticipar, perquè ho he anat veient en els darrers anys: Falset és una festa! Aquesta fira és un punt de trobada del món del vi que ha arrelat. L'ambient que s'hi respitra és molt atractiu i arrossega un gran nombre de públic que, omplint els carrers de la capital del Priorat, un poble petit del sud de Catalunya, de poc més de 3.000 habitants, contribueix a generar la sensació de festa popular.
Jo m'hi vaig trobar amics i companys, enòlegs, viticultors i altres agents del sector que van aprofitar aquesta concentració per repassar el catàleg de les dues denominacions d'origen de la comarca i participar de l'ambient.
Els pobles del voltant estaven, també, carregats d'actes complementaris. Al tast de Carinyenes velles de Porrera vaig fer tard: quan vaig voler apuntar-m'hi ja era ple. El dissabte a la tarda, que em vaig perdre per Gratallops, i després de portar la canalla a pintar botes als Irreductibles, vaig anar a treure el cap al Tast de Llops, una cita bastant internacional. Abans havia passat pel restaurant de Clos de l'Obac, a saludar el Carles Pastrana, però ja se n'havia anat a passeig. Me'l vaig trobar per la carretera, camí de Miserere. Vaig aturar el cotxe, vaig baixar i li vaig ensenyar el QUA del vi A PUNT. La imatge d'un dels pares del Priorat tastant a galet d'un bag in box a un revolt de la carretera entre Gratallops i Torroja és impagable (i em va dir que el post-gust era bo)! Cap a les set de la tarda arribàvem de nou a Falset. A dalt, al voltant del castell, a la fira de carrer, una notable animació competia amb el Real Madrid - Barça amb força èxit! Jo estava tastant els vins del celler de El Masroig (entre el Sicart, el Castell de les Pinyeres i Les Sorts - Vinyes Velles) quan el Rafael Pinto m'informà que "guanyàvem" per 1 a 3 (semblava una broma en aquell moment).
La fira anà fent el seu curs durant tot el cap de setmana entre tastos i presentacions de cellers.
I dilluns, al tast destinat als professionals del sector, ens veiérem amb molta gent, de prop i de lluny, que feren l'esforç d'arribar-se fins a aquesta terra del sud del país, sovint massa llunyana. Els Monsants i els Priorats del 2007 a anàlisi. Els vàrem poder comentar amb el Miquel Bofill, del celler d'Osona, que vingué amb el David (el seu fill) i el Josep Trallero, del Serrat de Montsoriu; amb el Carles Portell i el Xavier Batlle, de Grand Cru, de Girona; amb el Roger Viusà i el Xavier Ayala; amb en Patri Morillo, que fa l'Elia i el Pater, a més de col·laborar amb altres cellers; amb el Joan València, de Cuvée 3000 només vàrem poder saludar-nos un moment mentre tastàvem el Clos Figueres de l'Anne Cannan.
Jo ho vaig tastar tot. Vaig començar pel Tocs de Terres de Vidalba del Joan Ramon Nebot i vaig acabar a una sala anexa amb el Martinet. Vaig prendre nota d'algunes coses que em van cridar l'atenció: en primer lloc el Clos Dominic, el Vinyes Altes del Francisco Castillo, un descobriment de l'any passat que em sembla extra. Del Trio Infernal em va impressionar el 2/3. L'elegància del Cabrida, de la Cooperativa de Capçanes. La complexitat del Teixar de Vinyes Domènech (el Joan Ignasi en transmet un fort apassionament). La intensitat del Parmí. Una altra confirmació fou La Basseta de Más Alta. I em sabé greu perdre'm la vista al celler a la qual em va convidar el Xavier Fortuny del Clap de Ceps de Tarragona, però me'n vaig haver d'anar al Masroig a preparar les coses per poder envasar 5.000 litres de QUA que m'havien demanat des de Bilbao. De l'Idus de Vall Llach me'n persistí el gust una bona estona. Recordaré força temps el Manyetes que em va servir el Jordi Segura: el vaig trobar concentrat i llaminer, tant com el Martinet, l'últim del recorregut. M'hauria agradat repetir el tast del dolç de Elviwines, el 770, però per algun motiu fou exclòs del tast llastimosament (provablement perquè se surt de l'objectiu). Allí, al peu de Venus, el René Barbier opinava que el 2007 podia qualificar-se com "una bona anyada per tothom". Ho vam comentar amb els vallencs, que sempre som força, el Jordi de Ca l'ângel, la Belén de l'Ambient Fe, el David Ribé... I després, a l'hora de dinar amb l'Àlex i l'Anna, uns amics als quals vaig fer d'amfitrió, i amb la Mila, una apassionada del vi que ha anat a parar al Pinell de Brai i que vol aprendre.
Després, l'endemà, en algun descans de la feina, pausadament, vàrem fer un repàs amb el Carles Escolà de El Masroig.
Ah! em deixava el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, l'amo de l'Heravi, un vi excepcional de les seves carinyenes velles de Darmós. És que vam poder xerrar poc. Anava amb presses perquè just després del tast se n'ananva cap a Ciudad Real, a FENAVIN. Només vaig tenir temps de presentar-li el Roger Viusà.
Si me l'hagués perdut la trobaria a faltar!

ens veurem a Falset

Molts dels que anem seguint les evolucions del sector del vi, aquest cap de setmana ens veurem a Falset: s'esdevé la 14ena Fira del Vi. El certamen és una concentració que s'està guanyant el reconeixement popular. Perquè és una oportunitat immillorable per repassar el catàleg de dues de les denominacions d'origen més rellevants de casa nostra. La comarca del Priorat acull la D. O. Montsant i la D. O. Q. Priorat i, a més dels tastos dedicats als professionals del sector, durant aquests pròxims dies hi ha programats una gran quantitat de tastos específics, que permeten conèixer alguns cellers en particular, l'evolució del s vins al llarg de les diveses anyades, o els vins de Gratallops, els de Porrera, els de Bellmunt o els de Torroja. Hi ha cursos d'iniciació al tast, activitats culturals de cinema, música i literatura relacionada amb ek vi, tastos de blancs...

Tot plegat, la importància i el mèrit internacional dels vins de la comarca, i l'ambientació que s'hi forma fan de la fira una festa molt atractiva; una cita fixa del calendari.

SINE QUA NON a la innauguració de "Protocolo Calçot"

Demà posarem una mica de SINE, una mica de QUA, i una mica de NON a la innauguració de l'exposició "Protocolo Calçot" de l'artista Julio Arriaga que l'Albert Martínez López-Amor ha organitzat a la Capella de St. Roc de la ciutat de Valls.

És art contemporani. Segurament, l'Albert, que habita a Nulles sovint, ha fet menjar calçots al Julio Arriaga en alguna visita recent. És una deducció lliure sense fonament. I ara l'artista, des de fora, li estaria tornant la seva visió d'aquesta fórmula gastronòmica vallenca.

Ens mirarem en aquest mirall.

Twitter Tast Live

Pels que us hi vulgueu apuntar, demà hi ha un Twiter Tast Live. Es tracta, si ho entès bé, d'un tast a la xarxa. És, per tant, un esdeveniment que obrirà una sessió a nivell global.

Segons què m'ha dit l'Àlex Duran, que n'és el promotor, des de la seva pàgina de Sommelier Alumni, Es tastaran 4 vins i els internautes podran seguir les evolucions de l'esdeveniment en línia mitjançant múltiples canals multimedia; i ocasionalment particiapr-hi.

La sessió, físicament, es durà a terme en un hotel de Barcelona i, si bé és el que menys importa, perquè la força d'aquest nou format és l'oportunitat de compartir experiències de tast a la xarxa, sí que és remarcable perquè és la primera vegada que aquesta iniciativa s'organitza des d'aquí.

Procurarem seguir-ho en directe i ens interessarà conèixer-ne els resultats.

tertúlies a l'Ateneu (4)

Després de l'impuls de RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, què cal esperar d'una Denominació d'Origen disgregada en diverses sub-zones? Quines són les diferències dels diversos terrritoris, a nivell geològic i climàtic; però també a nivell històric i econòmic.

El paper del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Costers del Segre és el de vetllar per la qualitat dels productes que es presenten al mercat sota el seu paraigües; però també la gestió d'una marca que, pel pes del seu celler més representatiu, s'ha caracteritzat per la innovació tecnològica i per la connexió amb els mercats més competitius.

És aquesta una identitat per a tota la regió?

A la tertúlia del pròxim dimecres 29 d'abril a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI ens farem aquesta mena de preguntes, perquè la gent que fa el vi a les terres de Lleida està marcada per una empremta diferent. Tot i un vincle històric innegable, la recuperació de la vinya és relativament moderna i potser també la seva sociologia. Volem conèixer-ne els vins, i tindrem ocasió de tastar el Petit Grealó de Vinya de l'Hereu, i el Saó Expressiu del Mas Blanch i Jové. Però també volem saber com es miren el món del vi des d'aquest espai modern i ple de possibilitats: el canvi climàtic i els nous consumidors, la competència a nivell mundial...

L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

Converses agràries entre jovent: Terra Alta

La fira de la DO Terra Alta, que a partir d'ara serà itinerant, s'ha consolidat a Batea, un dels pols productors de la comarca, d'on surten molts milions de kilos de raïm.
Dissabte i diumenge passat se'n celebrà la tercera edició, i la crisi econòmica, que a més d'obligar el Consell Regulador a concentrar-ne els actes en un cap de setmana, fou un dels arguments més comentats, tant a nivell institucional com en les converses informals al recinte. El discurs del Jaume Descarrega, el president del Consell, fou el d'apostar per la unitat d'acció i el reforçament de la marca "Terra Alta", ja reconeguda per la seva qualitat; i navegar a la recerca d'elements de suport, com el panal, el sòl característic del territori, en un intent de d'emular el binomi Priorat-llicorella.
La Garnatxa Blanca és un d'aquests elements identificatius (el 30 % de la del món és a la Terra Alta) i en Jaume Martí, enòleg i secretari del Consell n'oferí un tast comentat.
El que sorprèn en aquest extrem del territori que es reivindica arreu amb uns vins fins i elegants, amb cos i ànima, és la implicació del jovent: a quarts de nou del vespre del diumenge un grup de nois se m'acostaren per tastar el SINE 2008. Eren el Josep Ma. i el Francisco, de la SAT La Botera i uns amics seus. Estan preocupats per un esdevenidor incert (la comarca és un proveïdor de raïm, en primer lloc, i els clients habituals potser reduiran el volum de comanda) però són part del sector, són pagesos joves i moderns que pensen en el camp com el seu marc de desenvolupament.
Malgrat la inestabilitat del moment, una de les peces de la Terra Alta és la seva gent.

serem a Batea

Diumenge serem a Batea, a la mostra de vins dela DOTA (Denominació d'Origen Terra Alta).

Posarem a disposició del públic els primers litres del SINE 2008, el nostre vi blanc de Garnatxa.

La fira és una ocasió per visualitzar un catàleg ampli, reconegut sobretot internacionalment.

La fira també és un espai de coneixement, enguany enfocat als aspectes tècnics de la viticultura, que han d'ajudar-nos a identificar els trets distintius d'aquesta regió vitivinícola de fort arrelament històric.

Hi ha actes de caràcter lúdic, com el sopar de "Maridatges Insòlits" del dissabte, que conduirà el Sergi Montalà, sumiller i membre del comitè de tast del Consell Regulador.

Així mateix, en el marc de la mostra de vins que es durà a terme el diumenge, s'oferiran degustacions comentades i demostracions gastronòmiques que tindran els vins de la Denominació d'Origen com a referència.

La fira, en definitiva, és una oportunitat per anar fins a aquest extrem del país, sovint massa allunyat del centre, que ens rep amb una gran senzilleza, i que ens sorprèn amb una bellesa insòlita. Quan us hi acosteu experimentareu la sensació de penetrar en un paisatge de vi, d'oli i de conrreus on la duresa de la terra ha estat ajardinada.

Ens agradarà saludar-vos-hi

La vocació del vi A PUNT

El suplement dels vins de Tarragona de La Vanguardia del passat 3 d'abril es fa ressò de la proposta del vi A PUNT, una aposta pel bag in box per a envasar vi de de qualitat pel consum quotidià.
La Sara Sans, que signa l'article, segons què m'explicà, anà a prendre el pols del sector i ensopegà amb el Xavier Fortuny, del Clap de Ceps del carrer Merceria de Tarragona i entre altres pistes li assenyalà aquest bloc. Després de fer-hi una visita es posà en contacte amb mi i em demanà algunes dades sobre el producte. Ho vaig aprofitar per transmetre-li que el nostre és un territori de gran interès pel que fa a la producció de vi i que cal insistir en la necessitat de fer-lo conèixer a tots nivells, tant en els mercats internacionals com aquí a la vora, on encara hi ha una enorme gamma per descobrir.

l'amfitrió

Sovint ens preguntem quin és el motiu pel qual escollim un restaurant.

El restaurant del Teatre Lliure és un indret molt recomanable. Feia dies que en volia parlar, perquè els vàrem oferir el vi A PUNT i els va semblar una bona opció.

L'espai és ampli, modern i càlid a la vegada, amb una sala interior, d'hivern i una terrassa d'una enorme perspectiva sobre el pati del Mercat de les Flors; i ple de vida, perquè el teatre, amb els seus visitants i els inquilins habituals (entre actors i operaris) formen una família molt ambientada.

Tot i així, i per aquesta mateixa circumstància, pel fet de tractar-se d'una concessió en un equipament públic, que n'encotilla els marges, sovint ens trobem amb un servei fred i distant, poc compromès, que acaba provocant la nostra desafecció. El cas del Teatre Lliure és la refutació d'aquesta teoria.

Un restaurant és un servei que necessita un amfitrió.

L'Ane i la Judit, que regenten el negoci, em varen convidar a dinar per tancar el tracte i després d'un parell d'hores de ser allí vaig poder fer-me una idea de l'estil que hi estaven donant. Les vaig felicitar, perquè si el marc convida a tornar-hi, la seva actitud amb els clients és la d'un amfitrió, la d'algú que et rep, tal com ho faria a casa seva, i que es preocupa perquè estiguis bé.

I tot això per un servei de menú! Òbviament, els vespres que hi ha funció serveixen refrescos, vins i cafès, habituallament per als entre-actes, i sopar per aquells que vulguin gaudir-ne.